Ja n´has fet seixanta. Com et trobes? Com et va la feina ara que n´estàs estrenant una de nova?Perquè fer de iaia és quelcom que ocupa i preocupa, i no és la mateix que fer de mare... I la Joana, amb el seu anyet, ja no n'hi ha prou anb mirar-se-la, donar-li biberons i canviar-la. Ara ja és una personeta i sospito que quan te la deixen, ho fan sense donar-te el manual d´instruccions... però en fi, mai és tard per aprendre.
Perquè fer d´àvia no és el mateix que fer de pares, els pares l´han d´educar, renyar-la quan fan malifetes com tu feies amb la Marta i la Gemma. Però fer d´àvia deu ser més excitant. Es jugar, descobrir-li el món i, sobretot, riure-li totes les gràcies i permetre-li quasi tot, que per fer de “dolents” ja hi ha els pares.
Hi ha qui diu que qualsevol temps passat era millor, i en part és veritat perquè érem més joves, com també és veritat que hem passat molts bons moments junts –viatges, sopars, Paus Casals... – però això ja són sols records agradables (que caldrà repetir) però dubto que hi hagi una feina més apassionant que tenir néts. I aquesta nova feina no es pot fer quan es tenen trenta o quaranta anys (i ho diem amb una no amagada enveja).
Ara tens una joguina que segur que t´ocupa més del compte, però en uns temps en què diuen que tot va malament, em sembla que és una gran inversió dedicar-se plenament a fer de iaia i a mimar la nena.
Com diu en Serrat, “hoy puede ser un gran día y mañana también”.
Felicitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada