LA
TIETA RICA
Un
dia qualsevol ara ja fa uns quinze anys.
-Mama,
ens podem quedar a dormir a casa la tieta? Va... Plis, plis!!!!
-Va
Griselda, deixa que es quedin que les meves ja són grans.
***
La
tieta sabatera ens fa els llits mentre la Berta i jo mirem per
enèsima vegada la col·lecció de gomes que la Gemma guarda en una
capsa. Una dormirà amb la Marta i l'altra amb la Gemma. El tiet, com
no, ja porta el pijama posat.)
***
A l'acabar de sopar arriba el moment més esperat.
-Marta,
Gemma, ens llegiu un conte del llibre aquell tan gruixut? Tieta, em
fas formiguetes...?
Després
d'un parell de contes llegits, com a mínim, la tieta ens acompanya
als respectius llits, ens tapa, ens fa un petó i ens diu:
-Bona
nit. Que descanseu.
***
Al
matí següent quan ja no tenim més son o hi ha soroll al celobert,
despertem a la Marta o a la Gemma que encara dormirien una estona
més. Obrim la porta del menjador i ens trobem a la tieta
esperant-nos.
-El
tiet ha anat a buscar xurros amb xocolata. Està a punt d'arribar.
-Oh,
xurros! Volem quedar-nos a dormir a casa la tieta rica més dies!
-Jo?
La tieta rica?
-Sí,
a la botiga tens un calaix amb molts bitllets. Tu i el tiet sou els
tiets rics.
***
Els
anys han passat, ja no ens quedem a dormir, la Marta i la Gemma ja no
hi són, el tiet ja només porta el pijama per anar a dormir i els
xurros amb xocolata han deixat pas a la pasta amb salsa de bolets i
al filet poc fet. Però hi ha coses que no canvien: el llibre de
contes segueix al pis, amb vint-i-quatre anys encara em continues
fent formiguetes i sempre seràs la tieta rica.
Moltes
felicitats tieta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada